QUAN MANIFESTAR-SE ÉS DELICTE
“A partir del 2009 es va començar a utilitzar el terme antisistema per presentar aquells que volien alterar l’ordre establert i a qui s’havia d’excloure de la societat. Persones perilloses que es mobilitzen per la transformació. El discurs contra els antisistemes es va anar assemblant perillosament al discurs antiterrorista”. Així explicava Jordi Mir, professor del departament d’Humanitats de la UPF i director del Centre d’Estudis sobre Moviments Socials, la situació que es va desenvolupar a partir de la vaga general del 2009, moment en que les respostes policials i els discursos polítics es van “endurir” respecte les reivindicacions socials.
Però aquesta opinió de Mir no està aïllada ni és una impressió personal. La jutgessa Carmen García Martínez, instructora de casos com el 4F, va descriure d’aquesta manera l’Isma i en Dani, dos estudiants de la Facultat de Física de la UB, que ara s’enfronten a una pena màxima de 8 anys i 9 mesos de presó per la vaga general del 29 de març del 2012: “els imputats [...] tenien l’evident propòsit d’alterar la convivència de la ciutat [...] i produir el màxim
deteriorament a la convivència democràtica, mostrant un total menyspreu cap a les persones en general, i en particular cap els funcionaris policials”. Això narra l’auto del 30 de març del 2012 al que ha tingut accés La Colmena. I afegia al del 10 de febrer del 2013, que van actuar “de forma premeditada per alterar la pau pública ,[...] usant mitjans que evidenciaven una alta perillositat criminal”.
Fotografies de Sandra Vicente
Sandra Vicente
12 de febrer de 2015
La jutgessa justifica aquesta “perillositat” assegurant que pertanyien a un “grup organitzat de més de 80 persones”, tot i que molts dels detinguts asseguren que no es coneixien. Sí que és veritat que tots dos joves formaven part (llavors i encara) de l’Assemblea de Física i Química i de l’Associació d’Estudiants Progressistes (AEP), però totes dues plataformes estan reconegudes per la Facultat (no se les pot considerar organitzacions criminals).
La vaga d’aquell dia “havia de ser pacífica, no havia de passar res. Però va acabar amb nombroses detencions, moltes completament injustificades”, explica l’Úrsula, del comitè de vaga del Poble Nou. Aquest va ser el cas de l’Isma i el Dani que, segons el comunicat del grup de suport a aquests dos estudiants, es dirigien a casa “de manera pacífica” després d’haver realitzat “un debat i tasques informatives a la Facultat”, quan van ser “sorpresos per policies de paisà que posteriorment
Imatge de l'auto de Carmen García Martínez del 30 de març del 2012
els van detenir”. Van trigar casi dos dies en passar a disposició judicial i després van saber que se’ls acusava de delictes contra la seguretat vial (previsiblement per fer piquets a l’Avinguda Diagonal), desordres públics, delictes de danys i resistència i dues faltes de lesions (cap a agents de seguretat).
Contràriament al testimoni dels encausats, Carmen García Martínez relata a l’auto que van creuar contenidors a la via pública per parar el trànsit i en “van cremar dos”. Quan els agents van procedir a retirar-los, van llençar “pedres i ous plens de pintura contra els efectius policials”. A més, es destaca que entre les pertinences confiscades hi havia “material ignífug, explosiu i peces de roba per ocultar el rostre (una dessuadora i un passamuntanyes)”.
El resultat d’aquesta detenció va ser un mes de presó preventiva comunicada al centre penitenciari barceloní de Quatre Camins; “va ser un període molt llarg per tots dos, però ens va ajudar veure a les televisions de la presó imatges (les TV de les presons són mudes) de la vaga, que es mencionava el nostre nom...sabíem que la gent s’estava mobilitzant per ajudar-nos”, explica l’Isma, durant un acte en suport al seu cas, celebrat avui a la Universitat Pompeu Fabra.
La presó preventiva es decreta si es dóna un dels següents supòsits: perill de destrucció de proves, risc de fuga o possible reincidència. La jutgessa va al·legar que en el cas de l’Isma i el Dani es donaven les dues últimes possibilitats, tot i tenir evidents relacions d’arrelament a Barcelona: estudis a mig cursar, família, feines... Per això, els decans, caps d’estudis i el rectorat de la Facultat van emetre comunicat elogiant els dos joves com a “estudiants exemplars” i mostrant tot el seu suport, així com el compromís d’ambdós amb les carreres que cursaven.
Respecte a la possibilitat de reincidència, García va destacar tres dates claus a les que els encausats podien reiterar “comportaments de desordre públic”: la cimera del Banc Central Europeu a Barcelona, el primer de Maig i el partit entre el FC Barcelona i el RCD Espanyol; “tot i que no hi podia haver evidències per enlloc de que a cap dels dos ens interessés el futbol”, explica l’Isma.
Per això, un cop passada la cimera i el primer de maig, i resolent que la trobada futbolística no els donaria peu a manifestacions violentes, l’Audiència Provincial va respondre als recursos d’apel·lació de la defensa i va decretar la llibertat sense fiança, esgrimint que la “privació de llibertat era desproporcionada en relació a la gravetat dels fets”. Paral·lelament, però, la jutgessa Carmen García Martínez els va posar en llibertat condicional imposant una fiança de 6.000 euros que, “tot i la decisió de l’Audiència, vam haver d’abonar”, recorda l’Isma.
Notícia sobre la gran presència policial a Barcelona durant la setamana en què es va celebrar la Cimera del BCE i la jornada del primer de maig. Clica aquí per llegir la notícia completa
Van passar gairebé dos anys de lluita legal, amb un pas per la presó, però el camí encara no ha acabat: l’octubre del passat 2014 es va tancar el període d’instrucció i es va posar data per al judici, el proper 9 de març. L’Isma assegura afrontar-lo “molt tranquil, amb els nervis propis d’algú que no ha passat mai per un jutjat (no té antecedents), però sé que puc demostrar la meva innocència, perquè no he fet res del que se m’acusa”.
D’altra manera ho planteja el Luís, un altre dels encausats pel 29M, que diu estar segur de la seva innocència i, per tant, de l’absolució, “però segurament ens imposaran una multa. I ja han demostrat que mai no sabem per on sortiran i en la nostra situació (ell és autònom i pare de família, mentre que el Dani i l’Isma són estudiants) una quantia gran ens pot suposar un greu problema”.
L’octubre, en tancar-se la instrucció es van fer públiques les peticions de pena de les acusacions: la Generalitat demana 3 anys de presó i una multa de 1.000€; l’Ajuntament, 4 anys i 2.000€ i la Fiscalia reclama 8 anys i 9 mesos sumats a una multa de 6.000€. En vista d’això, es va crear un grup de suport, format per associacions com l’AEP, l’Assemblea de Física, Alternativa Jove, EUiA Universitat, les JCC, les JEP i CCOO, a més de comptar amb el suport del SEPC i Arran. “Hem iniciat una campanya per conscienciar els estudiants; el moviment estudiantil és cíclic, ja que els que van viure el 29M ja han acabat la carrera i volem evidenciar que això ens pot passar a tots”, explica Aina Valldaura, membre del grup de suport. “Hem de conscienciar de la repressió”, sentencia.
Tot i fer tres anys dels fets, el cas està tornant a prendre rellevància i per això s’ha organitzat un cicle d’actes per tal de guanyar tot el suport possible. “Això s’explica pel sorgiment de casos que ataquen la llibertat dels ciutadans, com el 4F o el cas de Can Vies”, explica Jordi Mir. “Ho hem d’aprofitar per generar consciència i fer que la gent ja no es conformi amb el discurs oficial”, incideix el professor, que assegura que parlar de “muntatge policial o estatal ja no és propi d’un discurs conspiratori”.
I és que són moltes les evidencies que generen dubtes si es consulten els autos judicials; no només l’ús del partit Barça – Espanyol per parlar de reincidència, o negar l’arrelament dels estudiants. Un altre exemple són les multes que s’imposen als encausats per fer malbé mobiliari urbà, com els contenidors, valorats en 4801,43€ o un cotxe de la Guàrdia Urbana que va quedar fora de servei a causa de pedrades, la reparació del qual ascendeix a 336,48€.
Declaracions del Luís, encausat per la vaga del 29M.
Meritxell Garralón / Sandra Vicente
Sempre que es produeixen altercats d’aquest tipus, l’Ajuntament es presenta com a acusació particular per recuperar el cost dels aldarulls, però segons l’Oriol, també membre del grup de suport, els contenidors pertanyen a “una empresa privada, que compta amb una assegurança per cobrir desperfectes”. Així mateix, pel que fa al cotxe d’aquest cas, i tal com exposa a l’escrit d’acusació el procurador del Tribunal de Barcelona, Jesús Sanz, “el vehicle pertany a una empresa [...] i és objecte d’un contracte d’arrendament amb opció de compra assegurat a una companyia [...], essent l’Ajuntament perjudicat en la prestació del contracte en relació al temps de no disponibilitat d’aquest”.
Per tant, i malgrat que l’Ajuntament es presenta com a acusació per recuperar els diners perduts en el malbaratament de material públic, aquests presumiblement estan relacionats amb empreses privades i estan subjectes a assegurances que en cobreixen els desperfectes. La reparació dels quals no hauria de recaure sobre les arques públiques.
Imatge de l'escrit d'acusació del procurador del Tribunal de Barcelona, Jesús Sanz, el 2 de maig del 2014
Declaracions de l'Isma, encausat per la vaga del 29M.
Meritxell Garralón / Sandra Vicente