Aquest projecte, com molts d'altres, neix de la coincidència. Dues persones que es troben al lloc i al moment adequat. Compartim idees, passions i frustracions i, a partir d'ara, també compartim un projecte.
Nosaltres només som qui hi ha darrera del web, de la idea. Però el projecte pertany a tots aquells que vulguin col·laborar i comparteixin la nostra idea del periodisme. No som millor que ningú i per això no ens plantegem tancar-nos; ben al contari. Agraim i desitjem que us uniu a nosaltres. Volem que ens envieu els postres propostes, comentaris per a ajudar-nos a crear informació. Com sempre diem, el periodisme es fa entre tots i, des de La Colmena. volem crear informació que us interessi. Per això sou indispensables.
Per col·laborar amb nosaltres, només cal que ens enviïs un mail a lacolmenaperiodisme@gmail.com amb allò que vulguis que publiquem. No hi ha condicions: podeu compartir als vostres blogs o a d'altres mitjans les peces que ens envieu. No volem competir contra ningú, el nostre objectiu és que la bona informació arribi a tots els lectors possibles.
Benvinguts a La Colmena!
Ideòlogues
Qui som?
Meritxell Garralón
Deixem de viure en estructures piramidals i intentem començar a viure en estructures dinà miques. Dins la pirà mide ens trobem a baix i no podem fer més que mirar cap a dalt, cridar per a que algú, de ben amunt, escolti almenys l'eco de les nostres veus.
Dins el nou paradigma estructural, però, encara no tenim un lloc assignat. Ara potser és necessari començar a mirar per baix, entendre'ns a nosaltres mateixos i, a partir d'això, escalar entre tots fins a trobar el nostre espai. Qui sap, potser tots ens mereixem arribar a la cima.
Sandra Vicente
Rysczard Kapuscinsky deia que aquest, el meu, no és un ofici per a cÃnics. I tenia molta raó. Considero que hem de ser escéptics, crÃtics i fins i tot, potser desconfiats. Però el cinisme ens cegaria, i aquesta seria la nostra mort com a periodistes; perquè no podem oblidar que, després de tot, el món pot ser magnÃfic.
Ens ha tocat viure -i a alguns, per fortuna- explicar una època difÃcil, fosca i dura. Però hi ha una espurna que ens mostra que -grà cies i tot i- aquesta foscor, ens trobem en un moment apasionant, un ventall de possibillitats, un llenç en blanc, una llibreta per començar.
Ara, que tot és nou, tot és possible, ens necessitem. Hem d'aixecar-nos, actuar. No preocupar-nos per cap tipus de presió i no mirar enlloc que no sigui endavant. I explicar, explicar, explicar...
Perquè ara, més que mai, no ens podem deixar véncer pel cinisme.
El periodisme, no com a feina, sinó com a passió.
