Què és La Colmena?
La Colmena és un llibre que va publicar el gran escriptor Camilo José Cela l’any 1951.
És un text, com els que acostumava a regalar-nos, molt carregat de crÃtica social, irreverent, arriscat...
una crida al que no podia, al que no havia de ser, però era.
Aquest, com tots els llibres mÃnimament compromesos, ens van arribar tard –problemes d’aquesta, la nostra societat de ritme peculiar- i és que el règim franquista no va permetre la seva publicació fins el 1955, grà cies al permÃs del llavors ministre Fraga –curiós, d’altra banda, que uns periodistes puguin arribar a donar les grà cies per alguna cosa al senyor Fraga...
Potser és pretenciós que prenguem el nom d’aquesta novel·la per al nostre portal, però nosaltres –la Meritxell i la Sandra- ens vam conéixer fent prà ctiques d’aquest meravellós però frustrant ofici a un diari dels que podrÃem anomenar de masses. Allà , de seguida vam veure que tenÃem al davant una gran oportunitat per a fer arribar a molta gent el que consideravem que s’havia de saber. Informacions que queden relegades a mitjans petits que, com a joves idealistes que som, acostumem a consumir, podien veure la llum a través de petites escletxes que trobéssim al diari que va veure neixer aquesta idea. Però no va ser aixÃ. Subjectes a normes editorials que ni entenÃem ni volÃem entendre, ens vam veure amb un munt de recursos i mitjans, però poques possibilitats de compartir-ne els resultats.
Per això va néixer La Colmena, un portal que preten ser la llar de tots aquells comunicadors que considerin que tenen coses a explicar, que creuen en les informacions compromeses i que saben que, encara que hagin de passar anys, arribarà algú (afortunadament, en el nostre cas ja no pot ser Fraga...) que decidirà que valem la pena.
Aixà com a la novel·la de Cela, que estava formada per petits capÃtols que no seguien una continuïtat lineal però entre ells formaven un tot indestriable, la nostra Colmena serà una unió inseparable d’articles, entrevistes i reportatges que no patiran per la llargà ria o per la ideologia, però que seran un dibuix fidedigne del que creiem que és la realitat.
Serem com abelletes que treballaran plegades però amb autonomia per a un objectiu comú.
El bon periodisme.
Sandra Vicente i Meritxell Garralón