Sandra Vicente
Jornada de manifestacions a la ciutat comtal: clam del dia Internacional contra el racisme i protesta per demanar l'absolució dels 8 encausats pel cas Aturem el Parlament
quan barcelona alça la veu
Ahir va ser un d'aquells dies en que Barcelona es va fer sentir. Un d'aquells dies en que les paraules no es xiuxiuegen, sinó que es canten; en que milers de persones tenen una única veu. Un d'aquells moments en que els únics cops que se senten són els de les baquetes sobre els tambors. En que no se senten queixes, sinó consignes. Perquè ahir als carrers de Barcelona no hi havia vÃctimes, sinó lluitadores.
Ahir, la ciutat comtal va acollir dues concentracions importants. La primera era una manifestació amb motiu del Dia Internacional contra el Racisme, convocada per Unitat Contra el Feixisme i el Racisme al barri de la Verneda. Es va aprofitar el distintiu de la jornada per emmarcar la trobada en la protesta contra el Casal Tramuntana, un espai amb marcat carà cter racista i identitari, amb evidents relacions amb partits polÃtics d'extrema dreta com Plataforma per Catalunya (per a més detalls sobre el casal, podeu consultar la nostra entrevista a l'Alberto Sánchez, portaveu del casal i regidor de PxC).
Aquesta marxa es va donar a desenes de ciutats europees, que compartien la lluita contra el racisme, la xenofòbia i l'islamofòbia. I és que últimament, "l'odi racial està sent usat cada cop amb més freqüència com a eina electoralista", denuncia Dani Celma, president de la federació d'entitats del Clot-Camp de l'Arpa. Des de
successos com l'atemptat contra la redacció del diari satÃric Charlie Hebdo o el recent tiroteig a un museu de TunÃsia, és cada cop més habitual que s'extrapoli la religió musulmana amb el radicalisme o el terrorisme. Això, criminalitza encara més un col·lectiu de persones que, pel simple fet de ser migrades, ja són diana de prejudicis creats des de les elits polÃtiques com a cortines de fum.
Tot plegat és un peix que es mossega la cua: "la crisi no és culpa de les migrades, però assegurar-ho aixà desvia l'atenció del veritable problema i causant, que és el sistema capitalista que domina el món", assegura el portaveu del col·lectiu Papeles Sin Contrato. I amés, assentar aquesta idea serveix, no tan sols pera evitar crÃtiques a una mala gestió, sinó per guanyar vots en tant que predisposa a la simpatia cap a lemes amables i fà cils com "Primer els de casa".
Precissament és aquest carà cter proper, simple, fà cil i aparentment solidari el que es detecta en el Casal Tramuntana i denuncien des d'UCFR. La manifestació, que va arribar fins Rambla Guipúscoa amb Alcalà de Guadaira (carrer on es troba situat el Casal), va llegir un comunicat emmarcat dins la campanya Tanquem el Tramuntana. "Properament ens proposem fer tasques divulgatives als dos instituts de La Verneda. Volem explicar el carà cter feixista que s'amaga darrera del posat solidari i acollidor que ven el Tramuntana i evitar que molts nanos hi acudeixin cercant un grup o col·lectiu afÃ", explica Celma.
Fotografies: Sandra Vicente
Aquesta havia de ser l'única manifestació dissabte dia 21 de març, però dimarts va transcendir el contingut de la sentència de tres anys de presó contra 8 de les indignades que van participar a l'Aturem el Parlament. Tota la rà bia ciutadana, aixoplugada sota el lema 3anysXprotestar, va decidir convocar una marxa per a quatre dies després. Tot i la celeritat i la imprevisió, milers de barcelonines van escoltar la crida i van entendre l'important de la convocatòria. Aixà que, moltes de les manifestants que es trobaven tancant l'acte a La Farinera del Clot, van enfilar en una entrada col·lectiva al metro, per exigir llibertat immediata per les indignades.
"Teniu els diners, la premsa, la justÃcia, però a nosaltres mai ens tindreu". AixÃ, encapçalava la manifestació que va sortir de Plaça Universitat, omplint els
carrers del centre de Barcelona, tot dirigint-se a Plaça Sant Jaume. Començava a calar el fred acumulat durant tot un dia de mal temps i pluges intermitents; a més, les dues hores de marxa al barri de La Verneda es feien notar. Però tot i això, la Plaça estava plena de persones que "també estaven al Parlament i ho tornarien a fer".
Que moltÃssima gent inundava el cor de Barcelona era evident, però no va ser fins a tombar la cantonada i estar davant de la baixada de Via Laietana, que es va fer clar que la cascada de persones que formaven aquella marea era tan massiva. Unes 9.000 manifestants enviant el mateix missatge al mateix receptor: que la protesta lliure és la base de la democrà cia, que el silenci no és una opció i que les lluites passades no cauen a l'oblit. AixÃ, en record a aquelles jornades de protestes (encara no resoltes) al voltant del 15M, es va tornar a sentir "ningú, ningú, ningú ens representa".
Amb aquest esperit la marxa va arribar a Plaça Sant Jaume, on es va fer lectura del comunicat i es va demanar a les que estaven presents, que estiguessin atentes a les properes convocatòries davant els possibles escenaris que es puguin donar a partir d'ara. Durant els dies que vindran, l'Audiència Nacional decidirà si fa efectives les penes de presó o si bé decreta la suspensió a l'espera dels recursos davant el Tribunal Constitucional. Però també s'ha de tenir en compte que l'Audiència Nacional podria presentar una petició d'indult, tal com van plantejar ara fa vuit mesos el magistrat Fernando Grande-Marlaska i l'advocat del Parlament. Van proposar que es condemnés les acusades però que, tanmateix, es contemplés la possibilitat d'indultar-les.
Totes aquestes opcions s'obren en un moment en que vuit persones es troben davant la possibilitat d'entrar tres anys a la presó només per
haver protestat. Des del moment en que a la queixa o al trasllat directe de les discrepà ncies amb el sistema de govern se li diu "clima d'intimidació", entra en conflicte amb el dret de la llibertat d'expressió . Si trontolla això, s'ataca directament al ciutadà . Però Barcelona ha demostrat un cop més que quan se la colpeja, respon amb diligència. I que quan alça la veu, es fa escoltar.