Meritxell Garralón
trepitjant fort
Crònica de la manifestació estudiantil del 26-F
Què implica el 3+2?
- Les universitats, per lliure: Cada centre podrá escollir quina és la durada de cada grau de manera unilateral.
- Desapareixen les especialitzacions: Graus elementals, obligació de cursar Mà ster (públics 40%, privats 60%)
- Encariment de les despeses per l’estudiant.
- Entitats bancà ries: Prèstecs i endeutament dels universitaris
- Desigualtats en l’accés a l’educació: Les elits per davant
Per començar...
Ens reunim amb els piquets informatius a les 10 del matÃ. Escoltem versions, cançons, queixes. Veiem cares llagues, una nit d’ocupació darrere les ulleres. Veus que es queixen: ‘Volem entrar’. No, ‘aquesta lluita és de tots’.
La columna de la UPF- Poble Nou baixa sobre les 11.30 del matÃ. Camina per Ciutadella, recull companys i va seguida per uns quants efectius de la Policia Urbana. No es fan pas enrere, els peus trepitgen l’asfalt a ritme de cà ntics contra el 3+2, emprenen la via cap a la unitat dels estudiants d’avui, dels de l’ahir i dels del futur.
La caminada arriba a la Plaça Catalunya. Esclaten aplaudiments quan les dues grans columnes es retroben, com un riu i els seus afluents. Milers de persones per la mateixa causa: una educació digna, pública i de qualitat, però aquesta vegada de veritat.
El centre de Barcelona és ple de gom a gom: Col·lectius de totes menes inunden els carrers, sorprenen els turistes, desperten curiositat, fins i tot indignació. Aquesta és
la sal a la ferida oberta d’una societat. Hi ha qui va amb dessuadora i bambes d’esport, n’hi ha que mouen les pancartes amb sabates, fins i tot hi ha qui s’acompanya d’un bastó.
26 de febrer de 2015
Sandra Vicente
Comença. Crits, eslògans, marea multicolor. La capçalera inicia el camà cap a la Plaça Universitat: caminem pel carrer de Pelai. A l’encreuament amb el Portal de l’Àngel ens esperen una quinzena de BRIMOs. Sembla que ens volen atemorir.
La manifestació es divideix: dues grans columnes caminen paral·lelament per la ciutat. Mentre uns ens dirigim a rodejar la Central, el Front d’Estudiants Unitari camina per la ruta programada per Via Laietana.
Passeig de Grà cia amb Diputació: Borsa de Barcelona. Milers depersones s’aturen davant. Darrere dels estudiants, de nou, una quinzena de BRIMOs que, amb desconfiança, es mira l’escena.
De cop i volta, colors, veus, agitació. Els universitaris seguim endavant, caminem sempre amb el pas ferm. Arribem a la Plaça Universitat. És la una i mitja passada. N’hi ha que s’asseuen a l’asfalt, n’hi ha que entren al rectorat de la UB per ocupar-lo, n’hi ha que dissolen amb les seves pancartes. El terra de Barcelona ha tremolat. Aquest cop no, aquest cop no ha estat el Metro, hem estat nosaltres, els estudiants que trepitgem fort per impedir que ens trepitgin a nosaltres.