Les empremptes de la repressió

Les empremptes de la represió

Testimonis d'una qüestió encara polèmica

Recuperem aquest reportatge publicat el 13 de març del 2014 al suplement Cetrencada del diari El Punt Avui. El podeu llegir en la seva versió original aquí

Gabriel Ubieto

Aina Valldaura

Gerard Vilà

Un total de 6.094 persones han denunciat des del 2004 fins al 2012 situacions de tortura o maltractaments a l’Estat espanyol, 1.204 a Catalunya, segons ublica la Coordinadora per la Prevenció i Denúncia de la Tortura (CPDT) en el seus informes anuals. Des del franquisme fins a l’actualitat aquest fenomen ha anat evolucionant i així ho relaten cinc testimonis de períodes diferents.

Adonio González (esquerra) conversa amb Bertran Cazorla (dreta) a l’Arc de Triomf de Barcelona / PAULA SOLANAS

"La tortura és una pràctica generalitzada a tot l'Estat Espanyol". Així ho afirma el protaveu de la Coordinadora, Jorge del Cura. "S'estén per tot l'Estat, la practiquen funcionaris de tots els cossos encarregats de la custòdia de persones privades de llibertat i afecta la totalitat de la població, amb independència de gènere, edat i motivació", explica. Per la seva banda, des d'Amnistia Internacional no creuen que els maltractaments a mans de funcionaris espanyols siguin una pràctica habitual. Però en l'informe Sal en la herida (2007), l'organització pro drets humans nega "que constitueixin fets aïllats i que els seus autors només siguin uns quants agents de policia deshonestos". Tanmateix, els diferents cossos de policia reiteren la teoria de la poma podrida, és a dir, que són casos excepcionals.

UNA PRÀCTICA NO TAN ALLUNYADA

Els maltractaments, la brutalitat policial o la tortura sorgeixen, segons víctimes i experts, quan l'Estat ha de protegir-se dels sectors que qüestionenla seva legitimitat. Les principals funcions d'aquestes pràctiques són, segons diferents experts, obtenir informació, coaccionar tant al torturat com al seu entorn a més d'un caràcter venjatiu per part dels torturadors.

La lluita antifranquista va deixar nombrosos represaliats, com Adonio González i Francisco Téllez, militants del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) durant la dictadura. L'Adonio, un dels fundadors de CC.OO., va ser detingut fins a set vedades des de 1961. L'últim cop, el 1973, en una acció on hi estava involucrat el bisbe de Barcelona: "Em van pegar tant que en arribar a la presó pesava 37 quilògrams. Si no em van torturar allà mateix va ser perquè necessitaven la meva confessió de forma immediata".

Amb la mort de Franco es van obrir petits espais de llibertat que, segons Francisco Téllez, calia "conquerir donant-te a conèixer com a comunista per tal de començar a construir la democràcia i el socialisme". És per això que la Guàrdia Civil el va arrestar el 21 de desembre de 1975, convertint-se en el primer detingut del regnat de Joan Carles I. El van torturar dues nits senceres. "Érem conseqüents amb les coses que fèiem. Estàvem al partit perquè crèiem que era possible derrocar la dictadura. Aquests pensaments em van ajudar a sobreviure", recorda.

Malgrat les veus que expliquen que la Transició fou una etapa de consens, per Pelai Pagés, doctor en Història Contemporània de la UB, "el mite de la Transició pacífica busca només legitimar el monarca, hereu de Franco, com a figura de consens i estabilitat". Reforcen aquesta visió les dades del també historiador Sánchez Soler, que xifra el període entre 1975 i 1983 amb 591 morts per violència política, 188 dels quals van ser responsabilitat de les institucions.

L'extrema dreta va jugar un paper important durant aquest període. "Aquests grups van actuar amb impunitat, Moltes vegades per la vinculació amb les institucions del règim", continua explicant Pelai Pagés. El règim sempre va voler portar la Transició per les seves vies. Un altre exemple es l'assassinat de l'estudiant Yolanda González per part de Fuerza Nueva l'any 1980.

Tràiler del documental Yolanda en el Pais de lxs estudiantes. Elaborat per Naiz (el documental complet aquí)

"El problema bàsic de la Transició és que no hi va haver una ruptura amb els estaments franquistes -cossos policials i poders judicials-, sobretot en el sentit de depurar aquells elements més radicalment franquistes i totalitaris", sentencia l'historiador. D'aquesta manera, avui ens trobem que, entre els anys 2006 i 2011, Emilio Hellín Moro, a qui s'atribueix la mort de l'estudiant, va ser contractat com a assessor de la policia.

Notícia completa aquí

REPRESSIÓ INDEPENDENTISTA

La dissidència política pro democràtica que no va acceptar els pactes de l'any 1978 va continuar la seva lluita focalitzada en la qüestió nacional )l'independentisme basc i calatà) i el model social de l'Estat. Aquest reportatge se centra en el cas català i no aborda el conflicte basc atesa la seva complexitat.

Els anys noranta van ser un període on l'Estat espanyol volia internacionalitzar la normalització democràtica com l'Exposició de Sevilla 92 o els Jocs Olímpics de Barcelona. Aquell mateix any, s'engegava l'Operación Garzón, que va colpejar directament l'esquerra independentista catalana. L'objectiu final era l'organitzaciño Terra Lliure, però des de sectors polítics poc sospitosos de radicalisme, l'expresident Jordi Pujol, va admetre que les detencions van anar "més enllà del cercle terrorista", tal com va declarar en aquell moment. El resultat: 45 detinguts, 25 jutjats i 18 condemnats. Disset detinguts per la Guàrdia Civil van denunciar tortures; Ramón López va ser un d'ells. En aquell moment era secretari deneral del Moviment de Defensa de la Terra (MDT). "Volien tallar d'arrel la potencialitat del moviment i reforçar la imatge de pau social que no acceptàvem", assegura Lópèz. L'1 de juliol de 1992 va ser detingut per la Guàrdia Civil i se li va aplicar la llei antiterrorista. "Vaig ser torturat durant tota la nit de la detenció i els cinc dies d'incomunicació -en aquell moment el màxim legal- a l'Audiència Nacional de Madrid", explica.

El cas dels 17 independentistes és un exemple d'evolució dels mètodes de la tortura sota la democràcia. Segons els experts, es va passar de l'anomenada pràctica "bruta" a la "neta" (que inclou la coneguda com a tècnica de "la bossa", denunciada per Ramón López, que no deixa rastre).

La denúncia per suposades tortures de López és només una de les 17 presentades pels independentistes que van ser desestimades pels tribunals espanyols. L'any 2004 però, el Tribunal Eurpeu dels Drets Humans (TEDH) va condemnar l'Estat espanyol per investigació ineficient. Proves que en el cas del secretari de l'MDT podrien haver estat determinants, com els informes mèdics del seu ingrés a la presó, van desaparèixer.

Rocío Miralles, col·laboradora de l'Institut de Drets Humans de Catalunya, ha estudiat les deu sentències condemnatòries del TEDH contra l'Estat espanyol en referència a "investigació ineficient". Determina que "el problema de la tortura a Espanya es troba, no en el fet que siguin pràctiques sistemàtiques, sinó en que el sistema acaba permetent aquestes situacions".

En relació al règim d'incomunicació, Iñaki Rivera, director de l'Observatori del Sistema Penal i dels Drets Humans (OSPDH), afirma: "Fa 30 anys que demanem a Espanya que es derogui. Actualment por arribar als 13 dies d'incomunicació absoluta. Hi ha temps suficient de cosir i descosir una persona. A més, sense la possibilitat d'una visita d'un metge de confiança, familiars o representants diplomàtics".

"A les acadèmies hi ha una carència de formació en drets humans i del ciutadà"

José María Benito, SUP

MOVIMENTS SOCIALS I LA CRISI

En l'actualitat les denúncies de suposada brutalitat policial continuen presents en les diferents mobilitzacions socials. És el cas de l'activista H.L., que per motius personals no s'ha volgut identificar amb el seu nom real, detingut durant una vaga general recent i que va estar més d'un mes en presó preventiva a l'espera de judici.

H.L.

Detingut en una vaga general

"A part de les agressins verbals i físiques durant la detenció, recordo el tracte deshumanitzat. Em sentia com un paquet".

RAMÓN LÓPEZ

Detingut en l'Operación Garzón

"L'exemple més clar de tortura neta és la pràctica de la bosa. No deixa marques però t'asfixia".

FRANCISCO TÉLLEZ

Detingut i torturat el 1975

"El pitjor de la tortura era quan amenaçaven de fer el mateix a la meva dona si no m'inculpava i denunciava la resta de companys".

Diverses associacions jurídiques van denunciar en aquesta dilació una vulneració de la presumpció d'innocència i del principi de responsabilitat inidividual, al veure en la seva retenció la "criminalització preventiva de la protesta".

En aquesta direcció. un cas marcat per un fort ressó mediàtic va ser el del periodista Bertan Cazorla, que considera que va ser detingut no per ser periodista, sinó per la seva condició de ciutadà quan es va quedar mirant el que ell considera que era una detenció "incorrecta" per part d'uns agents de Ciutat Vella. Cazorla ha interposat una denúncia contra els Mossos d'Esquadra per maltractaments i vexacions.

La seva versió contrasta amb la que dóna el portaveu del Sindicat de Mossos d'Esquadra (SAP), Valentí Anadón, qui assegura que el procés d'arrest d'una persona està enterament regulat. Pel però, existeix una desconfiança envers els Mossos: "Al final els sindicats de policia confonen l'obligació de defensar els drets laborals d'un col·lectiu amb el corporativisme".

Els testimonis

On coincideixen ambdues parts és en la necessitat de dotar de càmeres els espais de reclusió dels detinguts. Anadón assegura que "si hi hagués càmeres als cotxes patrulla, tal com hem demanat, no hi hauria cap controvèrsia en el cas de Juan Andrés Benítez". En aquesta línea es manifesta el portaveu del Sindicat Unificat de Policies, José María Benito, que reivindica càmeres pels més de 200 centres de la Policia Nacional "com a garantia tant pels detinguts com per als propis policies".

En relació a aquest punt, Iñaki Rivera es mostra escèptic davant aquesta declaració i recorda les protestes dels sindicats de policia quan l'exconseller Saura va col·locar càmeres a les comissaries. Assegura, a més, que "la impunitat segueix" a causa del complet aïllament de l'interior d'una comissaria.

Espai on no hi ha testimonis que puguin declarar a favor de la víctima, "tansols un grup nombrós de funcionaris que declaren corporativament ajudant-se entre sí", afegeix.

Així doncs sosté la idea que el fenomen de la tortura "té una doble cara". En una, "la pròpia barbàrie de la tortura en sí, i en l'altra la total impunitat en la qual viu, que genera una doble victimització per la persona", assenyala.

Una de les arrels on rau la impunittat és el desequilibri entre torturat i torturador, assenyala Rivera. "No es troben en situació d'igualtat i ñes per aquesta condició que s'hauria de trencar la càrrega de la prova, per la qual és la víctima qui ha de presentar totes les proves dels fets".

El suport popular juga també un paper clau per entendre la impunitat. Seons una enquesta de la BBC feta a 27 països, entre ells l'Estat espanyol, un terç de la població "recolza la tortura en alguns casos".

"Si no confiem en la policia no tindrem una democràcia de qualitat"

Valentí Anadón, SAP-UGT

EN ÚLTIMA INSTÀNCIA, L'INDULT

Aconseguir una sentència condemnatòria no és la fi del procés. L'indult permet rehabilitar policies condemnats per mala praxis. Un exemple dsonat fou el del 2007 pel doble indult als cinc Mossos d'Esquadra condemnats per maltractament a Lucian Padurau. "Sembla que de vegades no tinguem dret al fet que se'ns apliqui l'indult", justifica Valentí Anadón, del SAP-UGT, alhora que afirma que "un indult s'ha

d'argumentar mínimament. S'ha de sustentar amb alguna cosa".

Posició contrària a la del seu homòleg del SUP, José MAría Benito, que considera que "l'indult no té cap raó de ser. Un policia condemnat per tortures hauria de ser expulsat immediayament del cos. En això hauríem d'avançar".

La fòrmula de l'indult no és una pràctica puntual. Per citar alguns casos històrics més destacats, els guàrdies civils Sánchez Corbí i Cuevas

RAFAEL RIBÓ

Síndic de greuges

"A les presons noves sí que hi ha una correcta instal·lació de càmeres de videovigilància, a d'altres s'està habilitant, però en les més antigues ens hem trobat amb bastants espais cecs. Quan ens arriba alguna queixa de presumpte maltractament, curiosament es donen en aquests punts cecs".